Blog
Observatori Fabra: 10 curiositats que no sabies
Dilluns, 31 de agost de 2020
L’Observatori Fabra és tot un referent del patrimoni de Barcelona, i ha esdevingut sense cap mena de dubtes una de les fites del paisatge urbà a la muntanya del Tibidabo, especialment destacable per les seves vistes privilegiades de la ciutat, el delta de
A continuació coneixem junts algunes d’aquestes particularitats, perquè apreneu nous secrets de la ciutat de Barcelona a través d’un edifici amb molta història.
- L’Observatori Fabra pertany a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. La petició de la seva creació va sorgir l’any 1895 sota la direcció de dos acadèmics, el meteoròleg Eduard Fontserè i l’astrònom Josep Comas i Solà; però aquest primer projecte va ser rebutjat per falta de capital i perquè l’emplaçament estava reservat a la construcció del Temple del Sagrat Cor del Tibidabo. Finalment, set anys més tard i gràcies al llegat econòmic de Camil Fabra i Fontanills, primer marquès d’Alella, va ser possible la seva construcció (d’aquí el seu nom), tot i que es va haver de desplaçar una mica més avall.
- L’edifici d’estil neoclàssic, amb un punt modernista, és obra de l’arquitecte Josep Domenech i Estapà, i va ser inaugurat l'any 1904 pel rei Alfons XIII, amb en Josep Comas i Solà com a primer director. Per tant, porta més de 115 anys dedicat a l’estudi del cosmos i l’univers, el clima i els terratrèmols.
- El Fabra es va construir amb l’idea que hi visqués una família, amb un habitatge a la planta baixa, aigua corrent i electricitat. El 1904 s’hi va instal·lar el primer conserge, Gabriel Campo Pérez, amb la seva dona i els seus dos fills. Les seves tasques consistien en el manteniment dels instruments astronòmics i meteorològics, la vigilància de les instal·lacions i terrenys que envoltaven l’edifici i l’atenció de les visites. Actualment, però, ja no hi viu ningú.
- L’imponent observatori compta a la seva sala de la cúpula amb un instrument per estudiar l’univers encara més impressionant en la seva mida: un telescopi refractor Mailhat de 38 cm de diàmetre. Es tracta d’un dels més grans i antics d’Europa, encara en funcionament a l’actualitat. Aquest fet es pot comprovar al Sopar amb Estrelles de juny a octubre, que ofereix als assistents la possibilitat d’observar un astre o estrella de l’univers cada nit a través d’aquest instrument únic.
- A més del seu gran refractor, l’Observatori Fabra compta en una de les seves sales amb un telescopi d’una mida molt més reduïda però d’un funcionament molt diferent: el cercle meridià. Aquest instrument pot girar lliurement al voltant d'un eix horitzontal, de manera que es pot moure descrivint el meridià local, en comptes de seleccionar qualsevol cos de l’univers sigui quina sigui la seva posició.
- L’any 2014, l’Observatori Fabra va rebre la distinció d’Historic Site (lloc històric) per la European Physical Society (EPS), gràcies al descobriment de l’atmosfera de Tità, entre altres, així com per la seva recopilació de sèries centenàries en els àmbits de la meteorologia i la sísmica. De fet, va ser el sisè observatori classificat la llista de la EPS per ordre històric, i els cinc anteriors ja han deixat de funcionar en la seva activitat científica. A més, es tracta del primer centre d’Espanya en obtenir aquest reconeixement per part de la EPS.
- Des del mateix 2014, es considera Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de monument històric per part de la Generalitat de Catalunya. També ha rebut altres distincions, com la placa Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic i la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona.
- El Fabra té un asteroide amb el seu nom per l’espai. El cos celeste va ser descobert el 14 d’abril de 2001 per l’astrònom Josep Manteca, tot i que no va ser a aquest edifici sinó a l’Observatori de Begues. Però el científic el va voler dedicar a l’Observatori de Barcelona per ser pioner en els estudis astronòmics a Catalunya i el 3 d’abril de 2007 el Minor Planet Center en va oficialitzar el nom de l’asteroide com a Obsfabra.
- Aquest edifici del Tibidabo va esdevenir en diverses ocasions durant la Guerra Civil un petit camp de refugiats per a alguns dels membres de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, i des d’aquesta localització alçada es podia observar l’impacte del conflicte bèl·lic en la ciutat. Tot i així, no hi va mancar ni un sol dia d’observació científica, que es manté al dia des dels seus inicis el 1904.
- Els jardins del Fabra també es guien per la ciència o, en aquest cas, la botànica, i tenen una clara funció pedagògica. Les seves plantes estan acompanyades d’uns rètols de ceràmica que n’indiquen tant la nomenclatura científica com la vulgar i altres qüestions rellevants de l’espècie com la distribució o quin és l’aspecte dels fruits. Tot i que majoritàriament són exemplars mediterranis (ametllers, alzines, garrofers o llorers, entre molts altres), hi ha excepcions exòtiques com els cedres de l'Himalaia o les pruneres japoneses.
Actualitat destacada
-
CHRISTMAS BROADWAY
Concert dedicat als grans hits de Broadway en versió nadalenca
Veure més -
BLACK FRIDAY
Descomptes 10% en totes les activitats
Veure més -
LES DONACIONS DE STERNALIA AL CENTRE D’ACOLLIDA D’ANIMALS DE COMPANYIA DE BARCELONA (CAACB)
EL NOSTRE COMPROMÍS COM EMPRESA LOCAL PER LA MILLORA DE LA CIUTAT.
Veure més -
GAUDIR MENTRE S’APRÉN
Cursos, teatre, experimentació sensorial, recreació històrica i música. Un resum de la nostra proposta didàctica més enllà de les visites guiades.
Veure més -
Les dones ocultes darrere del espais patrimonials de Barcelona
No és cap secret que la història s’ha dotat tradicionalment de noms masculins per ser explicada, deixant les dones a un segon pla.
Veure més
![[...]](https://www.sternalia.com/xtra/imgs/loading.gif)